Un milió d'amics?

Pau ARENÓS ¿Un milió d'amics?

El Periódico, 22.02.09

Facebook és una joguina maliciosa. Sembla un entreteniment de pati de col·legi ("¿vols ser amic meu?") i és una maquinària sofisticada i perversa ("¿m'agregues?"). El súmmum de les relacions superficials. Roberto Carlos, aquell que veia gats blaus, volia tenir un milió d'amics, i aquest sembla que és el propòsit quantitatiu dels addictes a la web social. ¿Milers de compares? Si no som capaços de mantenir una relació longeva i àgil amb una dotzena d'íntims, ¿quin sentit té l'intercanvi massiu de foteses amb desconeguts? A més, la qualitat d'aquests missatges és com la cotització de la lliura, que va a la baixa: "Posaré una rentadora". ¡¿I a qui li importa?! Gelosos de la intimitat, fastiguejats pel control i la vigilància, escamats d'Hisenda i la policia, confessem les intimitats als gairebé amics en la teranyina: qualsevol facinerós podria danyar-nos fent servir la informació que deixem anar amb irresponsabilitat i alegria. I per certificar-ho, aquesta setmana Mark Zuckerberg, fundador del lloc web, va ensenyar la meitat de la cara, la que riu frenètica i està cremada per l'àcid. Com si fos el doctor No, el líder de Spectra que delira per dominar el món, Zuckerberg va anunciar que s'adjudicava una "llicència perpètua i mundial" sobre els continguts publicats a la web. Sonava a totalitarisme, la idea contrària a la llibertat i democràcia internetianes. Conec diverses persones que es van donar de baixa, van recollir l'aixovar i van fugir del Gran Germà imberbe.

Aleshores, Zuckerberg es va penedir de la cacicada, si bé queda la certesa que Facebook ja no és innocent. Voluntàriament ens hem entregat als desconeguts.

Comentari de text

De buit en buit

El doctor Broggi afirma que el món no va bé, perquè no pot aguantar el consum desfermat amb què molta gent ompli la buidor de la seua vida. Justícia i Pau hi coincideix: s'adquireixen béns per omplir el buit que han deixat la família, la religió o les utopies. Paradoxalment, el consumisme forassenyat genera endeutament, dificultats econòmiques i dependència psicològica, és a dir, provoca un buit més gran. Així, diu Carme Riera, l'home modern no és més lliure sinó que està sotmés als dictats de la publicitat i del mercat. Aquest sistema és injust perquè genera exclusió de milions d'éssers humans i crida a la revolta.

La buidor del món modern, evidenciada en l'entronització d'un consumisme forassenyat que provoca frustració i injustícia i amenaça el futur de la humanitat, és tema del text. El títol hi guarda relació. És suggerent, ja que, emprant una expressió que recorda alguns jocs de taula de caire repetitiu -d'oca en oca, per exemple- apunta la tesi -la buidor del món contemporani- sense que el lector sàpia, però, de què es parlarà tot seguit.

El text té tres parts, que coincideixen amb els paràgrafs. El primer presenta la tesi tot recollint les afirmacions del Dr. Broggi. Al segon paràgraf s’afiança la tesi amb dos arguments d’autoritat: el primer de Justicia i Pau -organisme de prestigi internacional-, i el segon, de l’escriptora C. Riera, que en la seua obra La meitat de l’ànima ens confirma el tema-tesi del text: la substitució dels valors morals i ètics pel consumisme no omplin cap buit humà; al contrari, el consum és el nou déu a qui els homes han entregat la seua llibertat i, de la mateixa manera, la publicitat és la nova església. En el darrer paràgraf s'apunta una de les conseqüències d'aquesta espiral de consum: una part de la humanitat és condemnada a la fam i a la misèria, i es reafirma la tesi inicial mai no havíem anat tan malament com ara. Per tant, l'estructura del text, és analítica en la mesura que desenvolupa una tesi esmentada al principi, i, alhora, enquadrada, perquè la tesi és repeteix al final.

El text pertany a l'àmbit periodístic -ha estat publicat a El Punt el 14 de novembre de 2005- i sembla que pel fet de tractar un tema d'interés permanent, és un article d'opinió, tot i que també podria tractar-se d'una columna. La seua tipologia textual és expositivoargumentativa perquè la finalitat és orientar l’opinió del lector, i fer-lo reflexionar sobre la situació d’injustícia en la qual vivim. Per això recorre a autoritats prestigioses, com el doctor Broggi, l'associació Justícia i Pau i l'escriptora Carme Riera (argument d'autoritat), a judicis de fet ("creix el consum""850 milions d'habitants sofreixen fam) o a judicis de valor (sentim el buit de la nostra frustració). És un text divulgatiu, dirigit a un públic amb una certa formació.

L'autor empra un registre estàndard, propi dels mitjans de comunicació, amb un nivell de llengua formal i elevat. La varietat diatòpica usada és l’oriental: ús del present de subjuntiu en –i (hagi modificat l. 14) i possessius -seves memòries (l. 2)-.Tot i que no hi ha tecnicismes ni termes específics, sí que apareixen conceptes i referències que demanen al lector uns coneixements enciclopèdics previs (consum de primeres matèries, endeutament crònic o saber que el doctor Broggi va ser cirurgià de les Brigades Internacionals). Pressuposicions que s'extenen a altres aspectes del text, com ara la revolta del suburbis d'Europa, les Brigades Internacionals, la crisi de valors al món occidental o personatges i associacions/entitats que cita el doctor Broggi, Justícia i Pau o Carme Riera. L'autor pot suposar que es tracta l'elements coneguts pel lector de El Punt.

Per construir el seu discurs, Aragó recorre a la polifonia i inclou fragments literals d'altres textos, és a dir, empra la intertextualitat (per exeple, l'informe de Justícia i Pau, un fragment de la novel·la de Carme Riera, i les declaracions del doctor Broggi) o hi fa referències en estil indirecte. Aquesta presència de diverses veus dinamitza el text i reforça el contingut argumental en tant que dóna la paraula a altres autoritats que comparteixen d'una manera o una altra la mateixa tesi.

En la mesura que l'article exposa unes tesis i, alhora, vol cridar l'atenció sobre les idees que s'hi constaten, les funcions lingüístiques predominants són la referencial (per exposar fet i opinions d'altres) i la conativa (per incidir en el lector). Per això empra tant d'oracions enunciatives, escrites en present d'indicatiu, normalment en tercera persona, com oracions en primera persona del plural, que inclou tant l'emissor com el receptor, el lector del text.

És un text modalitzat -més com més avança-, cosa que mostra la subjectivitat per part de l'autor. Els principals recursos de modalització que empra són: les oracions enunciatives en primera persona sentim, doncs, el buit... (l-18) i també oracions que comporten judicis de valor, com ara No anem bé o "Sentim, doncs, el buit de la nostra frustració; adverbis acabats en -ment (malament, exactament -l.5-, literalment -l.9; adjectius, substantius i verbs valoratius (fruit amarg -l.21- la injustícia que hem instaurat (l.23-24) -la que pateixen les víctimes del nostre sistema (l.19). Sovint els adjectius qualifiquen i marquen els conceptes clau del text. Així el consumisme és forassenyat. Un element més de modalització del text és l'ús de figures retòriques, com ara les metàfores el buit de la butxaca a final de mes (l.11) o el fruit amarg de la injustícia (l.21)

Estem davant d'un text ben construït, ben cohesionat. L'autor recorre als mecanismes de referència lexicosemàntica, de referència gramatical i a l'ús de connectors i signes de puntuació. La primera s'aconsegueix amb recursos com la repetició dels mots clau (consum, buit) i la sinonímia (producte, béns, o frustració, dependència...) ben present en tot el text; el joc d'homònims i hiperònims, la presència de famílies lèxiques (consum, consumidor, consumisme) i camps semàntics (primeres matèries, béns i serveis, endeutament crònic, o un altre: déus producte, felicitat immediata, salvació terrenal...) Les figures retòtiques també tenen un valor cohesionador. Finalment, cal esmentat els procediments de condensació i ampliació de la informació: la nominalització, en el primer cas, la salvació terrenal, la possessió de béns...les oracions de relatiu en el segon. (la revolta, que aquests dies s'estén...)

Els mecanismes de referència gramatical més importants són les anàfores pronominals -diu exactament el mateix (l.5) els autors d'aquest informe (l.9)-; els possessius el buit de la nostra frustració (l.18); l'el·lipsi mai no havíem anat (l.20) o la dixi temporal la revolta que aquests dies (l.21) per referir els aldarulls que es van produir a França i a altres punts d'Europa la tardor de 2005.

L'entramat argumentatiu descansa també sobre un joc de deduccions lògiques marcat per connectors de tipus consecutiu (doncs -l.18- per això -l.20), continuatiu -i encara (l.12) o exemplificatiu fets com (l.21), així(l.6), i per signes de puntuació que l'autor empra per presentar conclusions (els autors d'aquest informe coincideixen [...]: el consum creix per omplir un buit i també per inserir les citacions"ha declarat:...", l.2)

L'autor tracta un tema d'actualitat, un dels reptes més greus a què s'enfronta la humanitat avui: el sistema econòmic i el sistema de valors basat en el consum no sols genera injustícies sinó que és insostenible. D'ací la seua denúncia: el món no pot aguantar més, mai ha estat tan malament. I la responsabilitat és general. És una forma de subratllar el dramatisme del tema, que, per altra banda, altres evidències -el canvi climàtic, l'esgotament de recursos- posen sobre la taula. Potser l'actual crisi econòmica també n'és un exponent. L'articulista, Narcís-Jordi Aragó, aconsegueix que el seu missatge funcione eficaçment combinant les tesis pròpies amb les cites d'institucions o intel·lectuals de reconegut prestigi. En la meua opinió, assoleix l'objectiu que s'havia proposat: alertar els letors i les lectores de l'estat crític de la humanitat.