Els anuncis que heu recomanat són en aquest enllaç: Els meus anuncis preferits
dimecres, 1 de febrer del 2012
Anuncis televisius
Cruzcampo
http://www.youtube.com/watch?v=fkbUY1ir7eM
He triat aquest anunci perquè em sembla molt interessant, i perquè em recorda a la vida mateixa.
Totes les persones tenim responsabilitats, obligacions,hem de complir amb la rutina de cada dia. Però, dins d'ella podem trobar moments que ens facin gaudir i oblidar-nos una mica d'ella. El missatge que vol transmetre aquest anunci o almenys el que jo he captat es que hi ha vegades que per seguir amb la mateixa rutina de sempre, cal fer petits descansos i eixir-nos una mica de la monotonia i així, seguir amb més forces. La veritat es que ganes de beure cervesa, anar-se'n de festa i gaudir la vida també ve de gust, però sabent que tenim una part nord que ens farà complir amb les nostres obligacions.
N.López
Burger King Ahorro
http://www.youtube.com/watch?
Jo abans no era molt partidària d'anar a aquestos llocs, però al vore anuncis com el que he ficat, me va cridar la atenció, perquè al ser tan barat i que ho mostren d'una manera tant divertida i tan agust de menjar et pica la curiositat de si estarà bo el menjar o roïn, amb la tonteria de anuncis així criden l'atenció a la gent. En difinitiva, que és molt graciós i m'ha encantat.
S. Segarra
Coca-cola
A mi un dels anuncis que més m'agrada és el de Coca Cola " raons per a creure en un món millor".
Sé que els publicitaris juguen amb les emocions i sentiments de les persones perquè comprin els seus productes, però, és un anunci tan commovedor i positiu.Tots els dies veem noticies roïnes, desoladores, tristes que ocórren en el món, en canvi, aquest video et fa somriure , pensar en un món millor on tots poguem ser feliços, plens de felicitats encara que la realitat segueix sent molt dura , per a mi es un anunci fantàstic , a més puc exposar que la música triada (wonderwall d'Oasis) està molt bé elegida transmiteix posivitat i emociona.
S.Gascon
http://www.youtube.com/watch?
Coca-Cola sempre ha tingut molta repercusió amb els anuncis perquè sempre han sigut molt diferents a la resta i amb alguna cosa que fa que els recordes.
Aquest anunci que he seleccionat és l'últim que han publicat Coca-Cola i és un anunci molt alegre i sentimental. Aquest anunci ens mostra les diferents cares que podem veure de la vida, per una part les coses dolentes com la guerra i la por, i per una altra part les coses bones com una festa de aniversari i joguets per als nens,encara que és dóna més nivell a les bones.
L'anunci m'agrada molt perquè ens fa veure coses mes enllà del producte que anuncien, és sap quin producte anuncien al final quan apareix l'ampolla de coca-cola.
Coca-Cola sempre ens sorpren i crec que sempre ens sorprendrà amb els seus anuncis.
L.Badal
Estrella Damm
He triat aquest anunci, perqué la primera vegada que recorde haver-ho vist per televisió em va agradar molt.
Una de tantes coses, perqué gràcies a l'anunci, la cançó es va donar a conèixer i va causar que en qualsevol moment es cantara, ja que té un ritme molt pegadís.
També m'encanta l'escenari on s'han gravat les secuències, hi ha unes vistes espectaculars, eixes platges, l'aigua transparent... Sempre he volgut anar.
I el final de l'anunci és tan bonico, igual com la frase amb la que acaba : “ A veces lo que buscas está tan cerca que cuesta verlo”.
Et donen ganes de comprar la cervesa.
Ací esta el link :http://www.youtube.com/watch?
F.Bartoll
Génesis Seguros
http://www.youtube.com/watch?v=lhc6cgEenUk
El anunci de Génesis Seguros es molt creatiu i entretingut, a mes sempre que escolto aquesta canço de ”Quien te cuida como yo” penso en aquet anunci. M’agrada perque en ella participen tots els membres de la família i l’eriço el fa mes graciós.
L. Horhoi
Ikea
http://www.youtube.com/watch?
Aquest anunci m'agrada molt, de promte la mare es sent orgullosa pero la seva filla, perquè vol ajudarla a netejar i quan es dona compte de que esta netejant
també el portatil ja no li fa molta gracia, m'agrada perquè es molt divertit i transmet un sentiment de tendressa pero aixo crida l'atenció dels telespectadors
A. Szasz
BMW /Wolkswagen
Tinc que dir que la preferida es la primera, la de BMW, perque es una delicia. Pero la segona es una que també esta realment divertda i crida moltisim l'atencio, es la de Darth Vader xD xD xD
http://www.youtube.com/watch?
http://www.youtube.com/watch?
S.Altava
Aquarius
http://www.youtube.com/watch?
A favor:
- El refresc esta molt bó,ni molt dolç ni molt àcid.
- Aquarius uneix a la gent ,indiferentment de la seva procedéncia .
- El video et fa pensar sobre la gent que hi apareix en ell, les seves condicions de vida i que potser la proposta del camí siga una bona per ells.
En contra:
- Es impossible que la gent estiga tan feliç només tomant un refesc.
- Si les coses es podrien solucionar només en anar per aquell camí,no hi hauria encara tantes persones que ho estan pasant malament.
- El refresc val més diners dels que s`hi mereix.
A. Vilceanu
Sopa
http://www.youtube.com/watch?
Aquest anunci m'agrada perque es diverit i per l'alegria que transimteix el xiquet ballant
Per altra part no m'agrada per lo fantástic del xiquet, i per que duranmt l'anunci no posen música i fins que el xiquet canta l'anunci es monóton.
J.Barrachina
Campofrío
http://www.youtube.com/watch?
Aquest anunci m'agrada perque et fa recordar a un gran humorista del nostre pais que ha donat mols bons moments!
J.Tena
dimecres, 1 d’abril del 2009
Un milió d'amics?
Pau ARENÓS ¿Un milió d'amics?
El Periódico, 22.02.09
Facebook és una joguina maliciosa. Sembla un entreteniment de pati de col·legi ("¿vols ser amic meu?") i és una maquinària sofisticada i perversa ("¿m'agregues?"). El súmmum de les relacions superficials. Roberto Carlos, aquell que veia gats blaus, volia tenir un milió d'amics, i aquest sembla que és el propòsit quantitatiu dels addictes a la web social. ¿Milers de compares? Si no som capaços de mantenir una relació longeva i àgil amb una dotzena d'íntims, ¿quin sentit té l'intercanvi massiu de foteses amb desconeguts? A més, la qualitat d'aquests missatges és com la cotització de la lliura, que va a la baixa: "Posaré una rentadora". ¡¿I a qui li importa?! Gelosos de la intimitat, fastiguejats pel control i la vigilància, escamats d'Hisenda i la policia, confessem les intimitats als gairebé amics en la teranyina: qualsevol facinerós podria danyar-nos fent servir la informació que deixem anar amb irresponsabilitat i alegria. I per certificar-ho, aquesta setmana Mark Zuckerberg, fundador del lloc web, va ensenyar la meitat de la cara, la que riu frenètica i està cremada per l'àcid. Com si fos el doctor No, el líder de Spectra que delira per dominar el món, Zuckerberg va anunciar que s'adjudicava una "llicència perpètua i mundial" sobre els continguts publicats a la web. Sonava a totalitarisme, la idea contrària a la llibertat i democràcia internetianes. Conec diverses persones que es van donar de baixa, van recollir l'aixovar i van fugir del Gran Germà imberbe.
Aleshores, Zuckerberg es va penedir de la cacicada, si bé queda la certesa que Facebook ja no és innocent. Voluntàriament ens hem entregat als desconeguts.
El Periódico, 22.02.09
Facebook és una joguina maliciosa. Sembla un entreteniment de pati de col·legi ("¿vols ser amic meu?") i és una maquinària sofisticada i perversa ("¿m'agregues?"). El súmmum de les relacions superficials. Roberto Carlos, aquell que veia gats blaus, volia tenir un milió d'amics, i aquest sembla que és el propòsit quantitatiu dels addictes a la web social. ¿Milers de compares? Si no som capaços de mantenir una relació longeva i àgil amb una dotzena d'íntims, ¿quin sentit té l'intercanvi massiu de foteses amb desconeguts? A més, la qualitat d'aquests missatges és com la cotització de la lliura, que va a la baixa: "Posaré una rentadora". ¡¿I a qui li importa?! Gelosos de la intimitat, fastiguejats pel control i la vigilància, escamats d'Hisenda i la policia, confessem les intimitats als gairebé amics en la teranyina: qualsevol facinerós podria danyar-nos fent servir la informació que deixem anar amb irresponsabilitat i alegria. I per certificar-ho, aquesta setmana Mark Zuckerberg, fundador del lloc web, va ensenyar la meitat de la cara, la que riu frenètica i està cremada per l'àcid. Com si fos el doctor No, el líder de Spectra que delira per dominar el món, Zuckerberg va anunciar que s'adjudicava una "llicència perpètua i mundial" sobre els continguts publicats a la web. Sonava a totalitarisme, la idea contrària a la llibertat i democràcia internetianes. Conec diverses persones que es van donar de baixa, van recollir l'aixovar i van fugir del Gran Germà imberbe.
Aleshores, Zuckerberg es va penedir de la cacicada, si bé queda la certesa que Facebook ja no és innocent. Voluntàriament ens hem entregat als desconeguts.
Comentari de text
De buit en buit
La buidor del món modern, evidenciada en l'entronització d'un consumisme forassenyat que provoca frustració i injustícia i amenaça el futur de la humanitat, és tema del text. El títol hi guarda relació. És suggerent, ja que, emprant una expressió que recorda alguns jocs de taula de caire repetitiu -d'oca en oca, per exemple- apunta la tesi -la buidor del món contemporani- sense que el lector sàpia, però, de què es parlarà tot seguit.
El text té tres parts, que coincideixen amb els paràgrafs. El primer presenta la tesi tot recollint les afirmacions del Dr. Broggi. Al segon paràgraf s’afiança la tesi amb dos arguments d’autoritat: el primer de Justicia i Pau -organisme de prestigi internacional-, i el segon, de l’escriptora C. Riera, que en la seua obra La meitat de l’ànima ens confirma el tema-tesi del text: la substitució dels valors morals i ètics pel consumisme no omplin cap buit humà; al contrari, el consum és el nou déu a qui els homes han entregat la seua llibertat i, de la mateixa manera, la publicitat és la nova església. En el darrer paràgraf s'apunta una de les conseqüències d'aquesta espiral de consum: una part de la humanitat és condemnada a la fam i a la misèria, i es reafirma la tesi inicial mai no havíem anat tan malament com ara. Per tant, l'estructura del text, és analítica en la mesura que desenvolupa una tesi esmentada al principi, i, alhora, enquadrada, perquè la tesi és repeteix al final.
El text pertany a l'àmbit periodístic -ha estat publicat a El Punt el 14 de novembre de 2005- i sembla que pel fet de tractar un tema d'interés permanent, és un article d'opinió, tot i que també podria tractar-se d'una columna. La seua tipologia textual és expositivoargumentativa perquè la finalitat és orientar l’opinió del lector, i fer-lo reflexionar sobre la situació d’injustícia en la qual vivim. Per això recorre a autoritats prestigioses, com el doctor Broggi, l'associació Justícia i Pau i l'escriptora Carme Riera (argument d'autoritat), a judicis de fet ("creix el consum""850 milions d'habitants sofreixen fam) o a judicis de valor (sentim el buit de la nostra frustració). És un text divulgatiu, dirigit a un públic amb una certa formació.
L'autor empra un registre estàndard, propi dels mitjans de comunicació, amb un nivell de llengua formal i elevat. La varietat diatòpica usada és l’oriental: ús del present de subjuntiu en –i (hagi modificat l. 14) i possessius -seves memòries (l. 2)-.Tot i que no hi ha tecnicismes ni termes específics, sí que apareixen conceptes i referències que demanen al lector uns coneixements enciclopèdics previs (consum de primeres matèries, endeutament crònic o saber que el doctor Broggi va ser cirurgià de les Brigades Internacionals). Pressuposicions que s'extenen a altres aspectes del text, com ara la revolta del suburbis d'Europa, les Brigades Internacionals, la crisi de valors al món occidental o personatges i associacions/entitats que cita el doctor Broggi, Justícia i Pau o Carme Riera. L'autor pot suposar que es tracta l'elements coneguts pel lector de El Punt.
Per construir el seu discurs, Aragó recorre a la polifonia i inclou fragments literals d'altres textos, és a dir, empra la intertextualitat (per exeple, l'informe de Justícia i Pau, un fragment de la novel·la de Carme Riera, i les declaracions del doctor Broggi) o hi fa referències en estil indirecte. Aquesta presència de diverses veus dinamitza el text i reforça el contingut argumental en tant que dóna la paraula a altres autoritats que comparteixen d'una manera o una altra la mateixa tesi.
En la mesura que l'article exposa unes tesis i, alhora, vol cridar l'atenció sobre les idees que s'hi constaten, les funcions lingüístiques predominants són la referencial (per exposar fet i opinions d'altres) i la conativa (per incidir en el lector). Per això empra tant d'oracions enunciatives, escrites en present d'indicatiu, normalment en tercera persona, com oracions en primera persona del plural, que inclou tant l'emissor com el receptor, el lector del text.
És un text modalitzat -més com més avança-, cosa que mostra la subjectivitat per part de l'autor. Els principals recursos de modalització que empra són: les oracions enunciatives en primera persona sentim, doncs, el buit... (l-18) i també oracions que comporten judicis de valor, com ara No anem bé o "Sentim, doncs, el buit de la nostra frustració; adverbis acabats en -ment (malament, exactament -l.5-, literalment -l.9; adjectius, substantius i verbs valoratius (fruit amarg -l.21- la injustícia que hem instaurat (l.23-24) -la que pateixen les víctimes del nostre sistema (l.19). Sovint els adjectius qualifiquen i marquen els conceptes clau del text. Així el consumisme és forassenyat. Un element més de modalització del text és l'ús de figures retòriques, com ara les metàfores el buit de la butxaca a final de mes (l.11) o el fruit amarg de la injustícia (l.21)
Estem davant d'un text ben construït, ben cohesionat. L'autor recorre als mecanismes de referència lexicosemàntica, de referència gramatical i a l'ús de connectors i signes de puntuació. La primera s'aconsegueix amb recursos com la repetició dels mots clau (consum, buit) i la sinonímia (producte, béns, o frustració, dependència...) ben present en tot el text; el joc d'homònims i hiperònims, la presència de famílies lèxiques (consum, consumidor, consumisme) i camps semàntics (primeres matèries, béns i serveis, endeutament crònic, o un altre: déus producte, felicitat immediata, salvació terrenal...) Les figures retòtiques també tenen un valor cohesionador. Finalment, cal esmentat els procediments de condensació i ampliació de la informació: la nominalització, en el primer cas, la salvació terrenal, la possessió de béns...les oracions de relatiu en el segon. (la revolta, que aquests dies s'estén...)
Els mecanismes de referència gramatical més importants són les anàfores pronominals -diu exactament el mateix (l.5) els autors d'aquest informe (l.9)-; els possessius el buit de la nostra frustració (l.18); l'el·lipsi mai no havíem anat (l.20) o la dixi temporal la revolta que aquests dies (l.21) per referir els aldarulls que es van produir a França i a altres punts d'Europa la tardor de 2005.
L'entramat argumentatiu descansa també sobre un joc de deduccions lògiques marcat per connectors de tipus consecutiu (doncs -l.18- per això -l.20), continuatiu -i encara (l.12) o exemplificatiu fets com (l.21), així(l.6), i per signes de puntuació que l'autor empra per presentar conclusions (els autors d'aquest informe coincideixen [...]: el consum creix per omplir un buit i també per inserir les citacions"ha declarat:...", l.2)
L'autor tracta un tema d'actualitat, un dels reptes més greus a què s'enfronta la humanitat avui: el sistema econòmic i el sistema de valors basat en el consum no sols genera injustícies sinó que és insostenible. D'ací la seua denúncia: el món no pot aguantar més, mai ha estat tan malament. I la responsabilitat és general. És una forma de subratllar el dramatisme del tema, que, per altra banda, altres evidències -el canvi climàtic, l'esgotament de recursos- posen sobre la taula. Potser l'actual crisi econòmica també n'és un exponent. L'articulista, Narcís-Jordi Aragó, aconsegueix que el seu missatge funcione eficaçment combinant les tesis pròpies amb les cites d'institucions o intel·lectuals de reconegut prestigi. En la meua opinió, assoleix l'objectiu que s'havia proposat: alertar els letors i les lectores de l'estat crític de la humanitat.
dilluns, 12 de gener del 2009
Anem a aprofundir en el comentari de text...
Per fer boca:
Entreu a l'enllaç i llegiu-vos
l'apartat que explica i exemplifica la progressió temàtica.
És un material molt sintètic, us l'aconselle. Rosanna.
PREFERÈNCIA PER LES CONSTRUCCIONS VERBALS DAVANT LES CONSTRUCCIONS NOMINALS
La nominalització és un procés pel qual es transformen en substantius paraules d'altres categories (verbs, adverbis, adjectius, etc.). Aquest recurs és correcte, però convé no abusar-ne en una oració o en un paràgraf perquè enfarfega el text i el fa difícil de llegir. En canvi, les formes verbals fan que la frase esdevinga més àgil i clara.
Cal la sol·licitud d' un advocat d'ofici a la iniciació d'aquest procediment.
L'advocat de la persona demandada va proposar l'anul·lació de la declaració d'un dels testimonis amb l'al·legació que havia estat coaccionat.
Disposo l'emissió d'un informe medicoforense previ per a la decisió si la quantitat consignada és suficient o s'ha d'ampliar.
Continueu la tramitació d' aquestes diligències prèvies.
Us demano la publicació pel vostre Jutjat de l'edicte adjunt al Butlletí Oficial de la Província i la tramesa d' un exemplar a aquest Jutjat per a la seva unió a les actuacions.
Declaro solvent Martí Roig Garcia i el condemno al pagament de 300 euros de multa.
TRADUCCIÓ
¿Quién puede iniciarlo?
Interesados/Solicitantes
Empresas que realicen proyectos de inversión que, estando comprendidos en alguno de los sectores económicos calificados como promocionables, se ejecuten en la la Comunidad Valenciana excepto en los municipios de Valencia y Mislata.
Qué documentación se debe presentar?
-Solicitud ajustada al impreso normalizado.-Resumen de datos básicos de la empresa y del proyecto.-Documentación acreditativa de las circunstancias personales del solicitante o de las registrales, si se trata de una sociedad constituida. Si estuviera en fase de constitución, proyecto de estatutos y datos del promotor.- Memoria del proyecto de inversión según modelo establecido por la Dirección General de Incentivos Económicos Regionales del Ministerio de Economía y Hacienda. - Justificación del cumplimiento de las obligaciones fiscales y frente a la Seguridad Social.
L’ordre neutre de l’oració
Torneu a redactar les frases següents seguint l'ordre lògic de l'oració (heu de fer servir les mateixes paraules). Exemple de text introductori de l'exercici:
1 No ha demanat cap de les parts que s'obri el judici a prova.
2 Notifiqueu als procuradors que han comparegut aquesta resolució.
3 Publiqueu al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona l'edicte adjunt.
4 Despatxeu amb l’esmentada procuradora les successives diligències.
5 Ha evacuat el Ministeri Fiscal el tràmit de contestació a la demanda.
6 Contesta el demandat que, atès que la considera improcedent, s’oposa a la demanda.
Encara que, en segon lloc, en primer lloc, no obstant això, quant a, sinó, tal com, ja que, perquè, pel que fa a.
1. Senyor, _______________ ens vau demanar, responc per escrit a la vostra sol·licitud de permís d'obres.
2 _______________ la primera demanda, aterrar la paret que separa el menjador de la sala i obrir una porta a la cuina, no hi ha cap inconvenient perquè es pugui dur a terme.
3 ______________ l'ampliació del bany en detriment de la galeria, sento comunicar-vos que aquesta obra no es pot tirar endavant.
4. ________________ .com ja sabeu, en l'última reunió, els veïns van votar que no, ________________això afecta l'estructura visual de la casa, perquè, ________________ sigui al celobert, es veu des de l'ascensor.
5l'arquitecte de l'edifici va negar l’autorització________________va considerar que la paret que s'havia d'enderrocar no és un envà, ________________una paret de 20 cm que afecta l'estructura de la casa.
6.____________________ , si us continua interessant dur a terme part de les obres, passarem la sol·licitud avalada per l'arquitecte a Obres Públiques.
Redacteu correctament aquestes frases utilitzant els pronoms en o hi allà on sigui necessari i fent les substitucions necessàries que calguin.
Principio del formulario
montar_ejercicio();
1. Notifiqueu aquesta resolució a les parts. Feu-los saber que poden demanar la revisió de la mateixa en el termini de tres dies.
2. Uniu l'escrit anterior a les actuacions. Lliureu una còpia del mateix a la part contrària.
3. Aquesta resolució no és ferma i contra ella es pot interposar un recurs de reforma en aquest Jutjat en el termini de tres dies.
4. Uniu l'escrit anterior a les actuacions. D'acord amb el que se sol·licita en el mateix, assenyalo el dia 8 de setembre de 2004 per celebrar la vista.
5. En acabat, estenc l'acta de la compareixença, la qual, un cop llegida i trobada conforme, signem totes les persones que hem intervingut. Dono fe.
6. Uniu la liquidació anterior a les actuacions. Lliureu una còpia a la part contrària i feu-li saber que si deixa passar el termini es considerarà que està conforme.
7. Faig constar que ha transcorregut el termini de cinc dies des que es va notificar la Sentència anterior a les parts i que no han interposat cap recurs contra aquesta.
8. Manifesta també que aquest conveni ha estat redactat amb el seu consentiment i reconeix com a seva una de les signatures que consten i que l'autoritzen.
9. Trameteu els despatxos necessaris i deixeu una còpia dels mateixos en les actuacions.
10. DILIGÈNCIES QUE S'HAN DE PRACTICAR: 1. Notifiqueu a la part demandada la Sentència dictada en les actuacions esmentades. A aquest efecte, adjunto una còpia d'aquesta.
11. Envieu un ofici a la Policia Local de Centelles per tal de saber si van instruir un atestat relacionat amb aquestes actuacions. Si la resposta és afirmativa, feu que enviïn una còpia del mateix.
12. S'han practicat les diligències d'investigació necessàries per determinar la naturalesa i les circumstàncies dels fets i les persones que han intervingut en els mateixos.
13. Hi ha prou motius per creure que aquest fet té característiques de delicte i que la persona inculpada va participar en ell.
14. Desarxiveu el judici de faltes 89/01. Inicieu la tramitació del mateix juntament amb l'escrit presentat.
Final del formulario
La nominalització és un procés pel qual es transformen en substantius paraules d'altres categories (verbs, adverbis, adjectius, etc.). Aquest recurs és correcte, però convé no abusar-ne en una oració o en un paràgraf perquè enfarfega el text i el fa difícil de llegir. En canvi, les formes verbals fan que la frase esdevinga més àgil i clara.
Cal la sol·licitud d' un advocat d'ofici a la iniciació d'aquest procediment.
L'advocat de la persona demandada va proposar l'anul·lació de la declaració d'un dels testimonis amb l'al·legació que havia estat coaccionat.
Disposo l'emissió d'un informe medicoforense previ per a la decisió si la quantitat consignada és suficient o s'ha d'ampliar.
Continueu la tramitació d' aquestes diligències prèvies.
Us demano la publicació pel vostre Jutjat de l'edicte adjunt al Butlletí Oficial de la Província i la tramesa d' un exemplar a aquest Jutjat per a la seva unió a les actuacions.
Declaro solvent Martí Roig Garcia i el condemno al pagament de 300 euros de multa.
TRADUCCIÓ
¿Quién puede iniciarlo?
Interesados/Solicitantes
Empresas que realicen proyectos de inversión que, estando comprendidos en alguno de los sectores económicos calificados como promocionables, se ejecuten en la la Comunidad Valenciana excepto en los municipios de Valencia y Mislata.
Qué documentación se debe presentar?
-Solicitud ajustada al impreso normalizado.-Resumen de datos básicos de la empresa y del proyecto.-Documentación acreditativa de las circunstancias personales del solicitante o de las registrales, si se trata de una sociedad constituida. Si estuviera en fase de constitución, proyecto de estatutos y datos del promotor.- Memoria del proyecto de inversión según modelo establecido por la Dirección General de Incentivos Económicos Regionales del Ministerio de Economía y Hacienda. - Justificación del cumplimiento de las obligaciones fiscales y frente a la Seguridad Social.
L’ordre neutre de l’oració
Torneu a redactar les frases següents seguint l'ordre lògic de l'oració (heu de fer servir les mateixes paraules). Exemple de text introductori de l'exercici:
1 No ha demanat cap de les parts que s'obri el judici a prova.
2 Notifiqueu als procuradors que han comparegut aquesta resolució.
3 Publiqueu al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona l'edicte adjunt.
4 Despatxeu amb l’esmentada procuradora les successives diligències.
5 Ha evacuat el Ministeri Fiscal el tràmit de contestació a la demanda.
6 Contesta el demandat que, atès que la considera improcedent, s’oposa a la demanda.
Encara que, en segon lloc, en primer lloc, no obstant això, quant a, sinó, tal com, ja que, perquè, pel que fa a.
1. Senyor, _______________ ens vau demanar, responc per escrit a la vostra sol·licitud de permís d'obres.
2 _______________ la primera demanda, aterrar la paret que separa el menjador de la sala i obrir una porta a la cuina, no hi ha cap inconvenient perquè es pugui dur a terme.
3 ______________ l'ampliació del bany en detriment de la galeria, sento comunicar-vos que aquesta obra no es pot tirar endavant.
4. ________________ .com ja sabeu, en l'última reunió, els veïns van votar que no, ________________això afecta l'estructura visual de la casa, perquè, ________________ sigui al celobert, es veu des de l'ascensor.
5l'arquitecte de l'edifici va negar l’autorització________________va considerar que la paret que s'havia d'enderrocar no és un envà, ________________una paret de 20 cm que afecta l'estructura de la casa.
6.____________________ , si us continua interessant dur a terme part de les obres, passarem la sol·licitud avalada per l'arquitecte a Obres Públiques.
Redacteu correctament aquestes frases utilitzant els pronoms en o hi allà on sigui necessari i fent les substitucions necessàries que calguin.
Principio del formulario
montar_ejercicio();
1. Notifiqueu aquesta resolució a les parts. Feu-los saber que poden demanar la revisió de la mateixa en el termini de tres dies.
2. Uniu l'escrit anterior a les actuacions. Lliureu una còpia del mateix a la part contrària.
3. Aquesta resolució no és ferma i contra ella es pot interposar un recurs de reforma en aquest Jutjat en el termini de tres dies.
4. Uniu l'escrit anterior a les actuacions. D'acord amb el que se sol·licita en el mateix, assenyalo el dia 8 de setembre de 2004 per celebrar la vista.
5. En acabat, estenc l'acta de la compareixença, la qual, un cop llegida i trobada conforme, signem totes les persones que hem intervingut. Dono fe.
6. Uniu la liquidació anterior a les actuacions. Lliureu una còpia a la part contrària i feu-li saber que si deixa passar el termini es considerarà que està conforme.
7. Faig constar que ha transcorregut el termini de cinc dies des que es va notificar la Sentència anterior a les parts i que no han interposat cap recurs contra aquesta.
8. Manifesta també que aquest conveni ha estat redactat amb el seu consentiment i reconeix com a seva una de les signatures que consten i que l'autoritzen.
9. Trameteu els despatxos necessaris i deixeu una còpia dels mateixos en les actuacions.
10. DILIGÈNCIES QUE S'HAN DE PRACTICAR: 1. Notifiqueu a la part demandada la Sentència dictada en les actuacions esmentades. A aquest efecte, adjunto una còpia d'aquesta.
11. Envieu un ofici a la Policia Local de Centelles per tal de saber si van instruir un atestat relacionat amb aquestes actuacions. Si la resposta és afirmativa, feu que enviïn una còpia del mateix.
12. S'han practicat les diligències d'investigació necessàries per determinar la naturalesa i les circumstàncies dels fets i les persones que han intervingut en els mateixos.
13. Hi ha prou motius per creure que aquest fet té característiques de delicte i que la persona inculpada va participar en ell.
14. Desarxiveu el judici de faltes 89/01. Inicieu la tramitació del mateix juntament amb l'escrit presentat.
Final del formulario
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)